El passat dimecres els escocesos van tenir la
sort de poder votar, amb tota normalitat, el futur del seu país. Enveja sana dels
que vivim en una mena de gàbia en què s’han convertit les lleis d’aquest país i
la nul·la voluntat política de voler parlar d’allò que els incomoda.
Coneguts els resultats, els partidaris del “Sí-Sí” i del “No-No”, amb una mena d’obsessió
malaltissa, s’han llançat a fer tota mena de comparacions i extrapolacions i a portar els resultats d’aquell referèndum al seu molí.
Deixaré a banda videovaloracions que són un autèntic insult a la intel·ligència
del ciutadà mitjà. Està clar que els escocesos tenien, i tenen, els seus
motius. De la mateixa manera que està clar que les condicions i els actors no
tenen res a veure amb les que ens trobem a casa nostra.
El què també m’ha cridat l’atenció ha estat
aquest sospir alleujat d’Europa: les borses han pujat, els mandataris d’arreu
de la Unió s’han felicitat... perquè res no canvia! I això m’ha fet pensar que,
més enllà de que si un poble té o no té dret a ser independent, a si hi ha o no
uns drets com a ciutadans o com a poble, que en democràcia són difícils de
discutir, el més important per als qui decideixen com es cau i com se surt d’una
crisi que ha enviat milions de persones a la pobresa, és no alterar l’statu quo.
Llavors t’adones el què els fa por, no és la
democràcia, no són les fronteres, el què els fa por és haver-se de trobar
davant una sèrie de qüestions que no volen resoldre, perquè suposa haver de
reorganitzar els equilibris polítics, econòmics i socials. Haver de repensar un
món que tenen perfectament apamat i que ja els va bé que estigui com està i que
els va tan bé. Està en mans dels pobles, grans o petits, independents o no,
sacsejar aquesta concepció del món i treure l’economia i la política de conveniència
del centre de les nostres vides i posar les persones al centre del debat.
Nosaltres encara no hem votat. Nosaltres
encara podem alterar aquesta estructura feta a mida per a uns quants i començar
un moviment on els pobles tinguin més veu que els bancs.
Votem?
